Serverola, herba de mal estrany –
És una herba perenne de 30-60 cm, simple o poc ramificada i amb la tija pilosa amb pèls de dos tipus, uns de llargs setosos ± patens i uns altres de curts, fins i aplicats o flexuosos. Porta estípules foliàcies amplexicaules. Les fulles són ordinàriament en roseta basal, imparipinnades amb el folíols obovats o el·líptics, dentats o crenats i el revers pubescent i grisenc. La inflorescència és terminal, en raïm en forma d’espiga, amb flors grogues amb les bràctees almenys les inferiors trilobulades, el calze amb 5 sèpals persistents i connivents després de la floració i la corol·la amb 5 pètals més grans que els sèpals; el calze fructífer és obcònic, fortament solcat en tota la seva longitud i coronat per setes uncinades sovint totes ascendents o patents.
- Família: rosàcies –
- Ecologia: creix a la vorada i clarianes dels boscos i en pastures damunt de sòls més aviat humits. –
- Rang altitudinal: 90 – 610 m –
- Abundància al municipi: és força present a la part baixa, escassa a la mitjana i molt rara o absent a la superior. –
- Usos: ha tingut diverses aplicacions remeieres, com antidiarreica, antiinflamatòria intestinal i antisèptica. És una planta molt emprada per a l’elaboració de la ratafia. –
Galeria d’imatges
