Alnus glutinosa (L.) Gaertn.

Vern –

El vern és un arbre esvelt amb tronc recte i la capçada ampla, que primer és piramidal, però esdevé arrodonida i irregular en els arbres grans; assoleix una alçària entre 10-25 metres. L’escorça és d’un bru fosc a bru rogenc, més llisa i grisenca o rogenca en els peus joves i crivellada i més fosca en els madurs. Els borrons són allargassats al capdamunt d’un peduncle i contenen 2-3 parells d’escames. Els branquillons tendres són enganxosos. Té un sistema radical poc desenvolupat, ja que viu en indrets amb nivell freàtic sempre alt; és superficial, però fort i molt ramificat. Les fulles són irregularment arrodonides, amb l’àpex escotat o obtús, i d’un verd fosc, un xic lluent a l’anvers i més pàl·lid al revers, on sol tenir flocs de pèls petits a les bifurcacions dels nervis. El marge és sinuós, doblement dentat i amb nombroses petites dents. Les fulles són enganxoses quan són tendres. Conté 5-8 parells de nervis secundaris. El pecíol és ben desenvolupat. Les fulles romanen verdes a l’arbre fins el moment de la caiguda, que s’esdevé cap el novembre. És un arbre monoic: les flors masculines i femenines estan separades, però al mateix peu. Les masculines s’agrupen en aments cilíndrics i penjants, de 3-7 cm de llargària i 2-6 mm d’amplada cm; n’hi ha tres per cada bràctea. Les femenines són en aments globosos, més petits i allargassats o ovoides, que s’agrupen en ramells de 3-6, i al madurar esdevenen una fructificació llenyosa, com una petita pinya, primer de color verd i compacta i posteriorment d’un bru fosc i oberta amb escames separades i persistents, de 10-30 mm de llargària i 2-5 mm de diàmetre. Els fruits són petits amb dues ales estretes. Cauen al terra quan s’obren les fructificacions llenyoses, les quals romanen un altre any dalt de l’arbre.

• Família: betulàcies –
• Ecologia: el vern és l’arbre del bosc de ribera per excel·lència i necessita tenir el nivell freàtic sempre molt alt. Hi ha l’expressió de què el vern necessita tenir sempre els peus a l’aigua. Requereix llum per desenvolupar-se, és de creixement ràpid i rebrota amb facilitat. –
• Rang altitudinal: 80 – 1160 m –
• Abundància al municipi: és relativament abundant i constitueix vernedes ben desenvolupades en la riera de Riells i també en d’altres indrets amb sòls molt humits, com vores de fonts i torrents i fondals amb un rajolí permanent d’aigua. –
• Usos: la fusta del vern és clara quan es talla el tronc, però aviat esdevé rogenca o carbassa. La fusta és lleugera, de gra fi, poc dura i es descompon fàcilment en contacte amb l’aire; en canvi, és duradora submergida en l’aigua. S’empra per a contraplacats i fabricació de petites eines. Tradicionalment ha tingut diverses aplicacions remeieres. El vern té una gran importància ecològica i paisatgística a causa de què la seva presència és una garantia de la subsistència de flora i fauna pròpia d’indrets humits. El seu paper és especialment important als territoris de clima mediterrani, com a Riells. –