Angèlica –
És una herba perenne de 0,5-2 m, erecta, robusta i glabrescent. Té la tija ± ramificada a la part superior, estriada i fistulosa. Les fulles són verdes. 2-3 pinnaticompostes amb les divisions de darrer ordre amplament oblongues o el·líptiques i el marge serrat; les inferiors, amb el pecíol canaliculat i dilatat a la base amb una ampla beina. Les fulles superiors són reduïdes. La Inflorescència, en umbel·la de molts radis (20-40) pubescents, amb involucre nul o amb 1-3 bràctees caduques. Els pètals de les flors són blancs, rarament rosats. El fruit és el·líptic i comprimit pel dors; els mericarpis tenen les 3 costes dorsals filiformes i les 2 marginals dilatades en una ala membranosa.
- Família: apiàcies o umbel·líferes –
- Ecologia: es fa als boscos de ribera i damunt de sòls xops o molt humits, a l’estatge montà i a la terra baixa plujosa. –
- Rang altitudinal: 160 – 1080 m –
- Abundància al municipi: és una planta molt localitzada en les riberes de les rieres i vores de fonts i basses amb un ambient edàfic permanentment humit. és present a la part mitjana i alta de les riberes i molt rara a la part baixa, ja que necessita una certa naturalitat. –
- Usos: l’angèlica ha tingut i té diverses aplicacions remeieres com antiàlgica, antidermatòsica, antisèptica, estimulant circulatori i sedant. Cal vigilar molt per a ús intern, ja que és una planta tòxica pels humans. També s’ha donat per a menjar al bestiar, però era ben sabut que no és gaire bona sobretot per les vaques o les ovelles. A vegades es bullia junt amb altres herbes i es feia una calderada que es donava als porcs; això es feia quan no es tenia altra cosa per donar de menjar al bestiar. –