Camamilla borda –
És una herba anual de 30-50 cm, erecta o ascendent, sovint ramificada. Les tiges són estriades en general, ± pubescents, rarament glabrescents. Té d’1-3 fulles pinnatisectes dividides en segments linears o oblongo-linears. La inflorescència, poc definida, està formada per 4-10 capítols d’1-3 cm de diàmetre suportats per peduncles de 2-6 cm solcats. L’ involucre té les bràctees piloses i les palletes del receptacle acuminades. Les flors exteriors amb una lígula blanca són femenines; les interiors són tubulars, grogues i amb el tub cilíndric. Els fruits, en aqueni d’1,5-2 mm amb 10 costes obtuses separades per solcs estrets.
- Família: asteràcies o compostes –
- Ecologia: És fa abundant sobretot als conreus, als herbassars i als erms. Destaca en el paisatge durant la floració per la formació d’extenses catifes blanques a causa de les nombroses flors amb lígules blanques que voregen el receptacle groc. –
- Rang altitudinal: 90 – 1060 m –
- Abundància al municipi: És espontània gairebé arreu del municipi, a l’excepció dels vessants superiors. Fins fa poc era més abundant, però ha minvat molt a causa de l’extensió de l’espai forestal i construït. Localment la camamilla borda pot constituir poblacions denses. –
- Usos: És una herba sense cap aprofitament fora de ser pasturada ocasionalment pel ramat, tanmateix no és gaire apetible pel bestiar. Abans quan se segava el blat amb el volant, si hi havia molta camamilla borda amb els capítols ja fets i més o menys secs, aquests es desfeien fàcilment i produïen un polsim que molestava molt i provocava estossecs als segadors. És tòxica pels humans i fins el bestiar la refusen. –
Galeria d’imatges
