Conillets –
És una herba perenne de 40-120 cm, erecta, robusta, ramificada des de la base i pubescent a la inflorescència amb pèls glandulosos; la resta és glabra. Les fulles són oposades, rarament en verticils de 3 i les superiors normalment alternes, de lanceolades a estretament oblongues i atenuades en pecíol. La inflorescència és en raïm terminal dens, de 10-30 flors, amb bràctees clarament diferents a les fulles, ovades i de 3-8 mm; les flors són zigomorfes amb pedicels de 2-6 mm, el calze amb 5 lòbuls semblants ovats, obtusos i densament pubescent-glandulosos i la corol·la de 35-45 mm, purpúria, gibosa a la base i amb el llavi superior erecto-patent i l’inferior prolongat amb un paladar que obtura completament la gorja. El fruit és en càpsula de 10-14 mm, oblonga i amb pèls glandulífers; les granes són reticulades i negres.
- Família: escrofulariàcies –
- Ecologia: viu a les roques, parets i marges. –
- Rang altitudinal: 120 – 1080 m –
- Abundància al municipi: creix arreu del municipi, en especial a la part mitjana. –
- Usos: només té usos culturals a causa de la forma de les flors, que recorden el morro dels conills o dels gossos, i també per la seva bellesa cromàtica. Serveixen per jugar, petits i grans, sobretot quan es prem la flor pels costats, sembla com si s’obrís una boca. També s’empra per fer rams. –