Creixen bord

És una herba perenne de 10-100 cm, ramificada. La tija és estoloniforme, radicant, fistulosa i estriada. Les fulles són pinnaticompostes, verdes i lluents. Les inferiors, amb 5-15 folíols sèssils, ovato-lanceolats i de contorn dentat; les superiors són més petites, sovint ternades. La Inflorescència conté nombroses umbel·les compostes oposades a les fulles i de 3-15 radis tots semblants. L’ involucre té de 0-7 bràctees i l’involucel de 3-6 bractèoles escarioses al marge. Les flors tenen els pètals blanquinosos. Els fruits són el·lipsoïdals d’1-2 mm comprimits pels costats amb costes prominents.

  • Sinònim: Helosciadium nodiflorum (L.) W. D. J. Koch
  • Família: apiàcies o umbel·líferes
  • Ecologia: és una planta que viu vora o dins de les aigües dels rierols, recs i canals.
  • Rang altitudinal: 80 – 580 m
  • Abundància al municipi: la distribució i abundància té una clara relació amb l’ambient on pot viure: necessita llum i aigua, i si el terra és fangós o terrós millor. Es localitza ran de les rieres i indrets amb sòls molt humits permanentment i ben il·luminats. Les seves poblacions es troben distribuïdes de manera discontínua en relació amb la presència de l’aigua.
  • Usos: el creixen bord o api bord és un parent molt proper de l’api que mengem en amanida o posem en el bullits. el nom de creixen bord li ve per la semblança morfològica de la mata del creixen quan encara no té flors i pel fet de créixer espontàniament en ambients semblants. el creixen es menja sobretot en amanida. el creixen és una espècie de la família de les crucíferes amb quatre sèpals i quatre pètals, encarats de dos en dos. el creixen bord pertany a la família de les umbel·líferes, caracteritzada per les inflorescències en forma d’umbel·la, com les del fonoll. Cal, doncs, saber-los diferenciar, tanmateix els dos créixens tenen les flors blanques. el creixen bord també s’empra per amanides, però no és tan apreciat com el creixen veritable. Tanmateix s’ha utilitzat com antiinflamatori intestinal i faringi i antimicòtic.

Com diferenciar-la d’altres espècies semblants? >> fitxa comparativa

mapa_Apium_nodiflorum_nodiflorum.png

Galeria d’imatges