Aràujia –
És una planta de 2-5 m, enfiladissa i de tiges verdes que al tallar-les desprenen un làtex blanc. Les fulles són oposades amb el pecíol d’1 a 2 cm i el limbe variable d’ovat a triangular i a vegades hastat, truncat a la base i d’àpex agut, verd per l’anvers i grisenc-blanquinós pel revers. Les flors són pentàmeres i agrupades en cimes d’1-5 a l’axil·la de les fulles, amb els sèpals ovats i soldats a la base, i la corol·la campanulada amb un tub aproximadament d’1 cm de longitud i segments patents amplament triangulars, erectes o reflexos, purpurescents a l’anvers i verdosos al revers. Els fruits (fol·licles) de 8-12 cm són pènduls, verdosos, glabres amb aspecte de carbasseta. Les granes tenen un plomall blanquinós de pèls llargs.
- Família: asclepiadàcies –
- Ecologia: és una planta originària d’Amèrica del Sud, cultivada com ornamental i naturalitzada als marges i vores de cases, camps, jardins i a vegades també en els alzinars, pinedes i matollars. –
- Rang altitudinal: 80 – 620 m –
- Abundància al municipi: és sobretot present a la part baixa del municipi, escassa al sector mitjà i absent a les cotes superiors. –
- Usos: ha estat plantada en jardins i vores de cases sobretot pels plomalls de les llavors que eren emprats per a omplir coixins. El fruit és comestible, però després d’una preparació adequada. –
Galeria d’imatges
