Repalassa, llapasses –
És una herba biennal de 50-150 cm, pubescent, robusta, erecta o ascendent molt ramificada, a vegades des de la base. Les fulles són peciolades amb el pecíol de les fulles basals ± fistulós. El limbe és ovat, l’àpex, obtús; el contorn, ondulat, crenat i ciliat i la base cordiforme. La inflorescència és paniculiforme amb inflorescències parcials racemoses. Els capítols són pedunculats i tenen les bràctees involucrals subulades, uncinades i ± vermelloses a l’àpex. Les flors, totes tubulars, són rosades i sobresurten ben poc de l’involucre. Els fruits, en aqueni de 5-9 mm i el papus, d’ 1,5-4 mm.
- Família: asteràcies o compostes –
- Ecologia: creix als herbassars nitròfils damunt de sòls profunds i humits. En general és força comuna en l’ambient que li és propici. –
- Rang altitudinal: 80 – 1290 m –
- Abundància al municipi: es fa arreu del municipi ja que ací i allà hi ha ambients humits i nitrificats, ja sigui ran d’una pista, al marge d’un camp o ran d’una casa, encara que sovint les poblacions estan constituïdes per pocs individus. –
- Usos: ha tingut diversos usos remeiers, sobretot com antipiròtic per a curar cremades mitjançant emplastres, i també com a depuratiu sanguini i antiinflamatori. A més, els capítols s’empraven com a joguina, ja que s’enganxaven entre elles o en els vestits a causa de tenir les bràctees primes, endurides i acabades en un petit ganxo, com si fossin gafets. De fet, en alguns llocs la planta és coneguda com a gafet o gafets. –
Galeria d’imatges
