Canya –
És una planta de 2-6 m, perenne, alta i que té un rizoma gruixut, nuós, ramificat, tortuós i amb nombroses estrangulacions. Les tiges (canyes) tenen d’1-2 cm de diàmetre i persisteixen més d’un any; al segon poden produir ramificacions laterals. Les fulles tenen el limbe pla, de 30-60 cm de longitud i d’1-6 cm d’amplada, i són auriculades a la base amb lígula curta ± d’1 mm i amb una línia de pèls i una gran beina que cobreix bona part de la tija. La inflorescència és en panícula amb espigues de 3-4 flors, glumes de 12-13 mm i lemma bífid amb una curta aresta i amb pèls de 7-8 mm.
- Família: poàcies o gramínies –
- Ecologia: És una planta exòtica, originària del centre i sud d’Àsia, que creix abundosament formant poblacions denses en indrets humits, sobretot en el codolars, torrenteres i marges de rius, rieres i regs. Té una gran capacitat per a regenerar-se vegetativament a partir dels rizomes. –
- Rang altitudinal: 90 – 660 m –
- Abundància al municipi: És especialment abundant a la part baixa sobretot en els indrets propers a la Tordera i rieres, escàs a la part mitjana i absent a la més enlairada. –
- Usos: La canya ha estat molt emprada per a les construccions temporals, com cabanes i coberts, també per als cels rasos, i espacialment en cistelleria i per a aspres de les mongeteres o tomaqueres. –
Fitxa a FloraCatalana: Arundo donax L.
Galeria d’imatges
