Esparreguera –
És una planta arbustiva de 0,4-1,5 m, normalment polígama (flors hermafrodites i flors femenines) rarament dioica, de rizoma curt del que en surten cada primavera nombroses tiges (els espàrrecs). Les fulles són de 5-10 mm, esquamiformes, agudes o acuminades. El que té aparença de fulles són en realitat tiges de creixement limitat, cladodis rígids de 3-7 mm de longitud, aciculars i en general lleugerament espinescents. Les flors són hermafrodites o unisexuals, solitàries o de dues en dues, amb pedicels de 3-7 mm i periant de 3-4 mm, campanulat d’un groc verdós i amb 3 tèpals. El fruit és en baia de 4-6 mm, negrosa a la maturitat.
- Família: liliàcies –
- Ecologia: viu als alzinars esclarissats, les suredes, les màquies i les garrigues. –
- Rang altitudinal: 80 – 670 m –
- Abundància al municipi: és força abundant a la part baixa, menys a la mitjana i absent a les cotes altes. –
- Usos: els espàrrecs són comestibles i molt apreciats. Són objecte de recol·lecció popular arreu, fet que condiciona que l’esparreguera perdi l’aspecte de liana i esdevingui un conjunt de brots entortolligats. el més corrent és menjar-los en truita. Les tiges allargassades de l’esparreguera són sovint emprades per a fer corones. –
Galeria d’imatges
