Margaridoia, margarides –
És una herba perenne de 5 a 25 cm, acaule, de rabassa gruixuda i carnosa amb les fulles ± aglomerades en roseta basal i estolons curts. Les fulles són pubescents o glabrescents amb el limbe obovat i bruscament contret en pecíol, de contorn ± crenat i àpex obtús normalment amb un sol nervi. El capítol de flors, d’1,5 a 3 cm de diàmetre, es troba al damunt del peduncle, que fa de 4 a 25 cm. Les bràctees de l’involucre són ordinàriament obtuses. Les flors externes tenen la lígula blanca, sovint tenyides de púrpura al revers o l’àpex; les centrals son tubulars i grogues, de vegades amb l’àpex vermellós a la maduració. Els fruits, en aqueni pilós, no tenen papus.
- Sinònim: Margarides –
- Família: asteràcies o compostes –
- Ecologia: creix en prats no gaire secs. –
- Rang altitudinal: 100 – 660 m –
- Abundància al municipi: és abundant a la part baixa i mitjana, però escassa i sovint absent a les cotes superiors. –
- Usos: no es coneix cap aprofitament de la margaridoia al municipi, fora d’aplegar els capítols per a rams casolans. –
Galeria d’imatges
