Xicoira –
És una herba perenne de 30-100 cm, rizomatosa, molt ramificada i amb les branques molt obertes. Té les fulles basals en roseta de fins a 12 cm i amb el limbe partit amb les divisions normalment dirigides cap a la base de la planta, les caulinars semblants però més petites. El capítols són sèssils o pedunculats disposats al llarg de la tija en una inflorescència cimosa i amb l’involucre amb les bràctees en dos rengles, les exteriors ovato-lanceolades i les internes lanceolades. Té les flors blaves, totes ligulades i amb les anteres blaves. Els fruits són en aqueni, de 2-3 mm, ovoides o cònics i amb el papus format per esquames blanques curtes.
- Família: asteràcies o compostes –
- Ecologia: Viu en terres trepitjades, prats de vores de camins o pròxima a les cases. –
- Rang altitudinal: 80 – 910 m –
- Abundància al municipi: És gairebé present arreu, però especialment a la part baixa. És rara o absent a les cotes superiors. –
- Usos: Les fulles basals són comestibles quan són tendres. La soca es torrava i se’n feia cafè. S’ha emprat com a laxant. –

