Avellaner

És un arbust alt o arbret molt ramificat des de la base, sense un tronc principal definit. Els troncs tendres són coberts de pèls. Les fulles són simples, alternes, una mica piloses, rugoses i aspres al tacte. El pecíol és curt i el limbe orbicular, ample, amb la base cordada i la punta sobtadament estreta; té el marge irregular i doblement dentat i la nervadura ben marcada amb un nervi principal i nombrosos de secundaris gairebé paral·lels. És monoic i floreix a ple hivern, abans que surtin les fulles; les flors masculines s’agrupen en aments llargs i penjants i les femenines són poc visibles i formen glomèruls, semblants a una gemma, d’on sobresurten els estigmes vermells, dos per cada pistil. El fruits és l’avellana, comestible.

  • Família: betulàcies
  • Ecologia: viu als boscos caducifolis més ombrívols i frescals, i es troba barrejat amb els faigs, els roures i els freixes.
  • Rang altitudinal: 90 – 1250 m
  • Abundància al municipi: força abundant en els fondals ombrívols dels vessants superiors i mitjans, i més escàs en els inferiors.
  • Usos: ha estat cultivat pel fruit, actualment en regressió. El fruit, l’avellana, es menja com a fruit sec i és emprat en rebosteria. Les tiges dels brots són llargues i flexibles i ha estat aprofitades per a cistelleria, i els més gruixuts per a taques, aspres o cèrcols de botes, tot plegat també en regressió.
mapa_Corylus_avellana.png

Galeria d’imatges