Llengua de ca –
És una herba biennal de 20-60 cm, pubescent-tomentosa i erecta. Les fulles basals són en roseta, oblongo-lanceolades i atenuades en pecíol; les caulinars són progressivament més petites i les superiors, sèssils i arrodonides a la base. La inflorescència és ramificada amb nombroses cimes disposades en panícula. Les flors són pedicel·lades amb el calze amb els segments oblongs de 6-8 mm i hirsuts, i la corol·la blava amb venes violetes, amb un tub d’1-2 mm i els segments patents, plans i glabres per la cara exterior. L’estil, en el fruit, fa de 2-4 mm. Els mericarpis madurs són convexos, sense marge engruixit i densament coberts d’agullons curts mesclats amb petits tubercles.
- Família: boraginàcies –
- Ecologia: es fa en els herbassars ruderals nitròfils damunt de sòls profunds i més o menys humits. –
- Rang altitudinal: 90 – 340 m –
- Abundància al municipi: creix només a la part baixa, on és escassa. –
- Usos: no es coneix cap aprofitament. –
Galeria d’imatges
