Tei, matapoll

És una mata de 0,5-1,5 m, de branques llargues, primes i erectes, densament folioses sobretot a la part superior i amb l’escorça vermellosa o grisa, les joves puberulents. Les fulles són d’un verd clar, coriàcies, glabres, estretament lanceolades, i amb l’àpex acuminat i la base atenuada i revers glandulós. Produeix flors nombroses disposades en panícula terminal, blanques, flairoses i amb els peduncles i pedicels tomentosos, el periant de 4-7 mm format per 4 sèpals d’1,5-2,5 mm, ovats, obtusos i pubèruls. El fruit és de 7-8 mm, globós, carnós i vermell.

  • Família: timeleàcies
  • Ecologia: és una mata típica de les garrigues i els boscos clars, però també es troba a les brolles.
  • Rang altitudinal: 100 – 950 m
  • Abundància al municipi: és ben present a la part baixa i mitjana del municipi, però absent als nivells superiors.
  • Usos: és una planta molt emprada en medicina i per a altres aplicacions. és molt tòxica pels humans i també pels animals. A vegades es posava una branca sota el llit per a matar les puces. Sovint es penjaven branques a les cors de vaques, als corrals o als galliners per a foragitar els polls, o directament a la cua o al coll dels animals. S’emprava per pescar, tot llançant una soca o un tronc aixafat a l’aigua d’una riera o en un gorg, de manera que els peixos morien o quedaven tocats; al cap de poca estona tots afloraven damunt de l’aigua. Era una pràctica, a més de prohibida, molt perillosa, ja que menjant el peix també es consumia part del tòxic que s’havia empassat el peix.
mapa_Daphne_gnidium.png

Galeria d’imatges