Llengua de bou –
És una herba biennal de 20-60 cm, híspida amb setes pustulades llargues i pèls curts, i amb tiges erectes simples o poc ramificades. Les fulles de la roseta basal són oblongo-linears, atenuades en pecíol curt, uninervades i de 10-20 cm de longitud, les caulinars més petites i sèssils. La inflorescència és paniculiforme relativament densa i constituïda per cimes escorpioides, amb flors zigomorfes amb bràctees linear-lanceolades tan llargues o més que el calze; el calze, de 5-10 mm, té les dents linears-lanceolades, la corol·la en forma d’embut, d’un blau fosc ± violaci sovint tenyida de púrpura, normalment amb 4-5 estams exserts i glabres i l’estil més llarg que la corol·la i pilós.
- Sinònim: Echium vulgare L. subsp. pustulatum (Sm.) Rouy ex Em. Schmid & Gams in Hegi –
- Família: boraginàcies –
- Ecologia: Vores de camins, marges i erms. –
- Rang altitudinal: 90 – 1010 m –
- Abundància al municipi: Present gairebé arreu del municipi, però en els nivells superiors és rar o absent. –
- Usos: No es coneix cap ús fora de formar part de les herbes pasturades pels ramats. –
Fitxa a FloraCatalana: Echium vulgare L. subsp. argentae (Pau) F. Q.
Galeria d’imatges
