El municipi

El rocam del terme de Riells i Viabrea és majoritàriament silici.

En el sector de muntanya hi ha tres tipus de materials. Els leucogranits dominen a l’entorn i als cims del turó de Morou i a causa de la seva resistència a l’erosió han donat lloc a relleus extremadament abruptes amb cingles, esqueis i pedregars. Les granodiorites abunden a la part mitjana de la muntanya en especial cap al nord-est del municipi i han donat lloc a relleus menys abruptes per ser rocams que s’alteren amb més facilitat. Els materials paleozoics metamòrfics es localitzen especialment en el sector inferior de muntanya i hi ha sobretot esquists amb algunes intercalacions de marbres; aquests darrers són els únics rocams calcaris destacables a Riells i Viabrea. Les masses de leucogranits i granodiorites estan travessades per diversos filons que han condicionat la formació de carenes o fondalades en relació amb la diferent resistència a l’erosió.

En el sector de la plana de la Selva hi ha tres conjunts de materials els quals tenen una clara relació amb la topografia. El més estès es troba en els turons alineats transversalment a la depressió Prelitoral. Corresponen als materials dipositats en aquest indret de la fosa de la Selva durant el Miocè; hi dominen intercalacions de conglomerats, graves, sorres, llims i argiles de color vermellós. Damunt d’aquests materials es dipositaren posteriorment masses de blocs grossos i de fangs amb sorres, llims i argiles procedents dels vessants propers del Montseny. Més recentment les aigües de les rieres i dels torrents han excavat les valls inferiors al fons de les quals s’han dipositat diferents nivells al·luvials amb graves, sorres, llims i argiles.

El clima de Riells i Viabrea té característiques diferents segons la situació topogràfica, ja que té més de 1.232 metres de desnivell entre els punts de menor i major cota. Els sectors inferiors i mitjans del terme municipal el clima és de tipus mediterrani subhumit, en els indrets més ombrívols i en cotes superiors el clima és de tipus mediterrani humit, i fins poc abans del cim del turó de Morou el clima és mediterrani de tendència atlàntica a causa sobretot de la presència de boires produïdes per la marinada durant l’estiu.

Tanmateix, com arreu del domini mediterrani, el clima es caracteritza per la irregularitat anual i interanual, ben evident en el règim de precipitacions i de la temperatura.

Les precipitacions totals anuals solen situar-se entre els 600 i 800 mm, però ben sovint es registren valors inferiors o superiors. Semblantment succeeix al llarg de l’any amb uns  màxims estacionals a la tardor i primavera i uns mínims a l’estiu i hivern, però periòdicament es registren episodis de sequera que afecten a la tardor o a la primavera.

Les temperatures segueixen la tònica de les terres de clima mediterrani, on l’estiu és l’estació més càlida, i alhora més seca, i l’hivern l’estació més freda i relativament poc plujosa. Tanmateix, la irregularitat és notable, amb episodis extremadament freds a l’hivern i onades de calor en qualsevol moment de l’estiu. La tendència dels darrers anys és un clar augment de les temperatures mínimes, en especial l’hivern amb un registre de glaçades cada vegada menor i una disminució de la presència de boires al fons de la depressió durant els mesos freds.

La varietat de condicions topogràfiques, climàtiques, geològiques i dels usos humans que trobem al municipi de Riells i Viabrea dona lloc a una gran diversitat d’ambients naturals. En un territori relativament petit hi podem observar des formacions vegetals típicament mediterrànies (alzinars, suredes, brolles, prats secs…) fins a d’altres que són pròpies de la muntanya mitjana (fagedes, rouredes, landes, prats), passant per tot un seguit de comunitats adaptades a condicions ambientals particulars, com ara les dels cursos fluvials, els rocams, les zones entollades, etc. I, és clar, també moltes altres comunitats vegetals estretament relacionades amb l’activitat humana, com les que es fan als conreus, a les vores dels camins, als espais urbans, als indrets on hi ha bestiar, etc.

A la part baixa hi trobem un mosaic de boscos d’alzines, suros i pins (i també roures als fondals i vessants humits), retalls de brolles, boscos de ribera, conreus i zones urbanitzades. A la part alta, eminentment forestal, hi predominen els alzinars muntanyencs, les rouredes i les fagedes, esquitxats per petites àrees obertes (sovint antics conreus o pastures abandonats) amb landes i prats, i amb vernedes resseguint els cursos fluvials.

Cadascun d’aquests ambients sol portar associat un grup de plantes que estan especialment ben adaptades a viure-hi, a les quals es sumen d’altres espècies més generalistes que podrem trobar en molts llocs diferents. Això es tradueix en la presència de més de mil espècies diferents de plantes al municipi, entre les quals hi trobem vegetals de tota mena (arbres, arbusts, petites mates, herbes, plantes aquàtiques, bulboses, etc.) que pertanyen a un gran nombre de famílies botàniques.

Com que el municipi està a cavall entre la plana i la zona muntanyosa del Montseny s’hi dóna un confluència entre espècies mediterrànies (és a dir, plantes que es fan en tota la conca mediterrània i que estan ben adaptades a l’eixut estival que té lloc a la zona baixa de Riells i Viabrea) i d’altres de caire eurosiberià (és a dir, plantes que tenen el seu òptim a la zona del centre i nord d’Europa i que troben les condicions d’humitat i frescor necessàries a la part alta del municipi i a prop de les rieres i fondals). També hi trobem plantes més cosmopolites, que es fan quasi arreu del planeta, i plantes al·lòctones, que són pròpies d’altres continents i que han arribat (i segueixen arribant) per l’acció humana, ja sigui voluntàriament pel seu conreu o comercialització, o bé accidentalment a través del transport de mercaderies i persones entre regions.