Lliri de neu, flor de neu –
És una herba bulbosa, de 15-35 cm, amb el bulb ovoide d’1-2 cm, d’on surt una beina membranosa cilíndrica que embolcalla la base de dues fulles, que són glabres, de 5-30 cm de llargada i 0,4-1 cm d’amplada, verdes i amb l’àpex obtús. La tija florífera porta una flor pèndula amb el periant blanc, format per un verticil extern de 3 tèpals obovats i un verticil intern de 3 tèpals més petits, emarginats i tacats de verd a l’àpex. Té 6 estams, més curts que els tèpals. La càpsula és el·lipsoidal i més o menys carnosa.
- Família: amaril·lidàcies –
- Ecologia: viu en vernedes, boscos de caducifolis i prats de muntanya. Malgrat la creença que es tracta d’una planta de muntanya, sovint es pot trobar a cotes molt baixes, fins i tot prop del nivell del mar, com succeeix a la plana de la Selva. –
- Rang altitudinal: 1040 – 1080 m –
- Abundància al municipi: a Riells és rara, molt localitzada als fondals superiors i damunt de sòls profunds i amb molta matèria orgànica. Ocasionalment pot trobar-se prop de la ribera de la riera de Riells o en algun sot que baixa del turó de Morou. Al centre de la vall de Santa Fe, ben a prop del terme municipal de Riells, és especialment abundant. –
- Usos: durant els primers mesos de l’any és una de les poques plantes amb flor que es troben, i creen un ambient de bellesa extraordinària. La vall de Santa Fe és visitada durant els mesos freds per observar i fotografiar el lliri de neu, nom molt explícit, ja que sovint les flors sorgeixen enmig de la neu. –
Galeria d’imatges
