Sempreviva borda –
És una mata de 10-50 cm, llenyosa, amb olor forta, ramificada, ± tomentosa i grisenca; les tiges són erectes o ascendents. Les fulles, de 10-25 mm, són linears i revolutes, ondulades o no. La inflorescència és terminal, corimbiforme, de 3-70 capítols grocs i amb l’involucre amplament campanulat o hemisfèric i amb les bràctees ± obtuses. Les flors són totes tubulars. Els fruits són aquenis de 0,5-1 mm, subcilíndrics o ovoides, normalment glabres o amb una pilositat molt curta. El papus, de 2,5-5 mm, és blanc.
- Família: asteràcies o compostes –
- Ecologia: es fa en matollars secs, erms i en general damunt de terres seques i assolellades del territori mediterrani. –
- Rang altitudinal: 100 – 990 m –
- Abundància al municipi: és força present a la part baixa i escassa a la resta, excepte als vessants més enlairats on és absent. –
- Usos: és molt emprada com ornamental a causa de llarga durada dels capítols; poden romandre secs i sense malmetre’s tot l’any, i a vegades més. Se’n feien rams sobretot per portar-los al cementiri. Tradicionalment ha tingut aplicacions remeieres, sobretot com antiinflamatòria i antisèptica. En algunes cases es posava per a l’elaboració de la ratafia. –
Galeria d’imatges
