Grèvol, boix grèvol

És un arbre, a vegades arbret o arbust, dioic, de 2-15 m d’alçària i amb l’escorça grisenca. Té les fulles alternes, simples, rígides, glabres, d’un verd fosc per l’anvers i molt lluents i d’un verd més clar pel revers. El limbe és ovato-el·líptic, normalment ondulat i amb el marge dentat o espinós, rarament de marge enter. Les flors s’agrupen en fascicles a l’axil·la de les fulles i són tetràmeres, de 6-8 mm de diàmetre, blanques i curtament pedunculades. El fruit és una baia vermella, d’uns 8-10 mm.

  • Família: aquifoliàcies
  • Ecologia: creix en boscos montans més o menys humits, sovint solitari o en petits grups en vessants rocosos, ombrívols, desforestats o en formacions forestals esclarissades. Descendeix als indrets frescals i ombrívols de la terra baixa, fins i tot enmig d’alzinars.
  • Rang altitudinal: 150 – 1220 m
  • Abundància al municipi: es localitza de manera esparsa per la part mitjana i alta del municipi, i és més escàs o rar a la part baixa; és absent en els sectors més secs.
  • Usos: ha tingut molts aprofitaments, sobretot forestals i ornamentals. Se n’han fabricat nombrosos estris, com mànecs d’eines. S’ha plantat en jardins i per a tanques. Les branques amb fruits vermells són molt apreciats com element ornamental domèstic, en especial durant les festes de Nadal. De l’escorça s’obté el vesc per caçar ocells. Se li atribueixen propietats medicinals, però no s’han de testar ja que és una planta molt tòxica. Els fruits, madurs dalt de l’arbre durant l’hivern, constitueixen un menjar essencial per alguns ocells. Aquesta és la raó per la qual és una espècie protegida en alguns països.
mapa_Ilex_aquifolium.png

Galeria d’imatges