Peu de gall –
És una herba anual d’arrel prima, fàcil d’arrencar, feblement pubescent i amb tiges erectes, ramificades des de la base i poc folioses. Les fulles tenen un pecíol de fins a 4 cm i el limbe ovat amb el contorn crenat o lobat. La inflorescència és formada per 2-3 verticil·lastres que es troben al capdamunt de la tija amb 10-20 flors cada verticil·lastre, suportats per bràctees sèssils que abracen parcialment la tija, sovint més amples que llargues, arrodonides o reniformes. El calze, de 5-7 mm, té un tub molt pilós i les dents més curtes que el tub. La corol·la, de 14-25 mm, és de color purpuri i té el tub estret i llarg. En aquesta planta es poden trobar flors que no arribin a obrir-se, tanmateix són capaces de autopol·linitzar-se (clistogàmia).
- Família: lamiàcies o labiades –
- Ecologia: viu en conreus, erms i herbassars ruderalitzats. –
- Rang altitudinal: 110 – 750 m –
- Abundància al municipi: és força freqüent a la part baixa del municipi i escassa a la resta del territori. –
- Usos: no té cap ús específic. –
Com diferenciar-la d’altres espècies semblants? >> fitxa comparativa