Malva –
És una herba biennal o perenne, de 20-120 cm, ramificada, prostrada o ascendent i ± pilosa amb pèls simples o estelats. Les fulles inferiors són llargament peciolades, arrodonides de 5-10 cm de diàmetre i amb 5-7 lòbuls poc marcats i de contorn ± crenat, les superiors tenen els lòbuls més profunds. Les flors fan de 2-6 cm de diàmetre i s’agrupen en feixos a l’axil·la de les fulles; el calicle és format per 3 segments lanceolats de 2-7 mm i més curts que els sèpals, els quals fan de 3-9 mm i són més amples i de tendència triangular; els pètals són d’un rosa fort amb venes més fosques, emarginats o bífids i ciliats a l’ungla. Els fruits (mericarpis) són glabres o pubescents, amb el dors reticulat i els marges ± dentats i les cares laterals radialment estriades.
- Família: malvàcies –
- Ecologia: viu als herbassars nitròfils, vora de camins, indrets abandonats i conreus. –
- Rang altitudinal: 90 – 910 m –
- Abundància al municipi: és força presenta arreu, excepte als indrets més enlairats on és rara o absent. –
- Usos: ha tingut i té diverses aplicacions remeieres. Les flors i també les fulles s’empren com a anticatarrals, antidiarreiques, antiinflamatòries, antisèptiques, entre altres. Sovint es fan servir barrejades amb altres plantes. És una de les plantes comunes per a la ratafia. –
Com diferenciar-la d’altres espècies semblants? >> fitxa comparativa
Galeria d’imatges
