Text: Aurèlia Esteve | Fotografia: Vilallonga, CC BY-SA 2.5, via la Wikimedia Commons.
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 – Girona, 1983) és l’escriptora més reconeguda i traduïda de la literatura catalana del segle XX. Filla d’una família culta i bohèmia del barri barceloní de Sant Gervasi, passà una infància feliç sota la tutela dels seu avi matern, qui li inculcà un profund catalanisme i una gran passió per les flors i el jardins, molt presents en el contes i les novel.les que va escriure. Passió que conreà al llarg de la seva vida i que motivà que, quan tornà de l’exili, decidís viure a Romanyà de la Selva, rodejada tant de la vegetació del jardí que amb molta cura creà, com la dels esponerosos boscos d’aquesta petita localitat, el cementiri de la qual l´acollí quan l’abril de l’any 1983 la sorprengué la mort en plena creativitat.
La rellevància de les flors, els arbres i els jardins és fa ja evident en els títols de les obres de Mercè Rodoreda, com a la novel·la Jardí vora el mar, sobre la qual ens diu la pròpia escriptora:
«Vinculada a les flors, sense flors durant anys, vaig sentir la necessitat de parlar de flors i que el meu protagonista fos un jardiner. Un jardiner és una persona diferent de les altres i això ens ve de tractar amb flors.»
I impotància també molt evident en els contes «Aquella paret, aquella mimosa», «Una fulla de gerani blanc» i en les novel·les Mirall trencat i El carrer de les camèlies, així com en la recopilació de textos de Viatges i flors.
Hem seleccionat alguns fragments de la seva obra, en els quals dos arbres, la mimosa (Acacia dealbata) i el llorer (Laurus nobilis), així com l’heura (Hedera helix), cobren un especial protagonisme en el desenvolupament dels fets narrats, i són descrits amb imatges que reflecteixen les emocions i sentiments dels personatges. Podeu doncs així comparar la lectura d’aquests textos literaris amb les descripcions que del mateix arbe en fa el web floraderiellsiviabrea.cat, per comprovar la diferència existent entre la funció connotativa, totalment subjectiva i característica del llenguatge literari, i la funció denotativa, objectiva, pròpia del caràcter científic que mostren les descripcions del catàleg de la Flora de Riells.
