Orenga –
És una planta perenne, de 30-80 cm, llenyosa a la base, erecta, ramificada, ordinàriament ± pilosa i flairosa. Té les fulles oposades i amb pecíol de 2-10 mm i limbe ovat, agut i ciliat amb pèls dispersos per les dues cares, verd per l’anvers i lleugerament glauc pel revers. La inflorescència és en glomèruls terminals densos, amb bràctees de color verdós o púrpura ± el·líptiques, agudes, membranàcies i curtament ciliades al marge; el calze és tubular i amb 5 dents guals, triangulars i una mica ciliades. La corol·la és bilabiada, de 4,5-10 mm, amb el llavi superior recte i amb dos lòbuls d’1-1,5 mm i l’inferior amb tres lòbuls d’1,5-1,8 mm el central més gran que els laterals. Té estams i estigma exserts. Les núcules són marronoses, subesfèriques d’aproximadament 1 mm i amb l’àpex agut.
- Família: lamiàcies o labiades –
- Ecologia: viu a la vorada de boscos caducifolis i perennifolis humits i marges de camins i conreus més i menys humits i argilosos. –
- Rang altitudinal: 90 – 1210 m –
- Abundància al municipi: és present arreu del municipi, en especial a les parts altres i mitjanes. Ha estat localitzada a tots els quadrats 1×1 km en què s’ha dividit el territori. –
- Usos: és una planta molt emprada per les seves propietats remeieres. és tònica i digestiva i es pren sobretot en infusió. També serveix per aromatitzar menjars, sobretot les carns estofades i per a adobar les olives. També es posa per a la ratafia. –