Pi pinyer

És un arbre perennifoli amb tronc dret i gruixut, capçada ampla en forma de para-sol i l’escorça gruixuda d’un bru rogenc i molt crivellada. Les fulles són simples, agrupades de dues en dues, primes, verdes i de 8-20 cm de llarg. Les flors són separades, les masculines agrupades en cons de color daurat, nombrosos i situats a l’extrem dels branquillons, i les femenines en cons solitaris o en grups de dos o tres i de color verd purpuri. Les pinyes maduren a la tardor del tercer any i són força grosses i poc nombroses.

  • Família: pinàcies
  • Ecologia: viu als boscos esclarissats, màquies, brolles i pradells, sobretot damunt de terres sorrenques i poc compactes de clima mediterrani
  • Rang altitudinal: 70 – 850 m
  • Abundància al municipi: és força comú a la part baixa, poc present a la part mitjana i absent als vessants superiors.
  • Usos: és originari de la Mediterrània oriental i plantat des de molt antic per a fusta, llenya, carbó i llenya, i pels pinyons que són comestibles i molt emprats en pastisseria.

Fitxa a FloraCatalana: Pinus pinea L.

mapa_Pinus_pinea.png