Herba de la mel –
És una herba perenne de 5-45 cm, rizomatosa, laxament cespitosa i ± pubescent. Les fulles són peciolades amb el limbe ± hastat o auriculat a la base, rarament arrodonit i enter, sovint lobat o partit, les superiors distants de la base de la inflorescència. Les inflorescències són denses, allargades, amb 2-8 verticil·lastres i 6-8 flors a cada verticil·lastre; les bràctees, molt diferents de les fulles, són amplament ovades, acuminades, curtament ciliades i piloses a la part basal; el calze és bilabiat, d’uns 15 mm, normalment vermellós, amb el llavi superior amb les dents curtes i l’inferior amb les dents més llargues; la corol·la és blava, bilabiada, de 20-30 mm i amb el tub corbat i amb el llavi superior còncau i l’inferior amb el lòbul central curtament dentat i els dos laterals més petits.
- Sinònim: Prunella hastifolia Brot. –
- Família: lamiàcies o labiades –
- Ecologia: viu a les clarianes dels boscos frescals i als prats humits. –
- Rang altitudinal: 100 – 1260 m –
- Abundància al municipi: és força freqüent en tot el terme municipal. –
- Usos: a més de ser una herba bona pel bestiar, és una planta mel·lífera notable, fins el punt que en alguns indrets és coneguda com herba de la mel, herba melera o xuclamel. –
Com diferenciar-la d’altres espècies semblants? >> fitxa comparativa