Arç negre, aranyorer –
És un arbust molt espinós, ramificat i intricat i amb l’escorça negrosa; els branquillons joves són una mica pubescents. Les fulles són el·líptiques o lanceolades (1-4 cm), amb pecíol curt, alternes, cuneades a la base, finament dentades i amb els nervis del revers sovint pubescents. Les flors són blanques i surten abans que les fulles, nombroses i normalment solitàries. El fruit és una drupa rodona (10-15 mm), negrós, molt pruinós, àcid i astringent.
- Família: rosàcies –
- Ecologia: és un arbust característic de les bardisses, sovint dominant en la formació de l’estatge montà, però present també al nivell inferior de l’estatge subalpí, descendeix molt a la terra baixa. També es fa a les clarianes de bosc, tanques i vessants pedregosos; raríssim o absent en les terres més seques i àrides. És ben present arreu del terme de Riells i Viabrea, on constitueix formacions denses i impenetrables en indrets no forestals i damunt de sòls profunds i més o menys humits. La seva presència és especialment visible al llarg del mes de març quan vesteix els marges de blanc de la florida intensa. –
- Rang altitudinal: 90 – 1220 m –
- Abundància al municipi: poc abundant –
- Usos: es fa servir a les tanques i es cultiva com a ornamental en les seves diverses varietats i cultivars. El fruit, l’aranyó, ha estat molt emprat per a l’elaboració del patxaran. Les flors i els fruits han tingut aplicacions remeieres. El fruit és comestible, malgrat el seu gust aspre. –
Fitxa a FloraCatalana: Prunus spinosa L.
