Calabrulla, trèvol pudent –
És una herba perenne de 30-100 cm, erecta, poc ramificada, ± pubescent, glandulosa i fètida. Té les fulles trifoliades, alternes, les inferiors més grans que les superiors amb folíols lanceolats, ovats o oblongs, enters, glandulosos i ± lluents, el central peciolulat; porta estípules petites, linears i lliures. Les inflorescències són en glomèruls subglobulosos al cap de munt d’un llarg peduncle que sobrepassa clarament la fulla; l’involucre té dues bràctees trífides i una de bífida, el calze de 12-18 mm amb nombrosos pèls cetacis concentrats principalment als nervis i amb el tub més curt que les dents, i la corol·la d’15-20 mm, d’un blau-violaci clar rarament blanquinosa. El fruit és indehiscent, ovoide, comprimit amb bec llarg i arcuat.
- Sinònim: Bituminaria bituminosa (L.) C. H. Stirt. –
- Família: fabàcies o papilionàcies –
- Ecologia: viu als herbassars damunt sòls profunds, en els marges dels camps, vores de camins i llocs pasturats; sol ser abundant en ambients una mica ruderals i nitrificats. –
- Rang altitudinal: 80 – 870 m –
- Abundància al municipi: és força abundant a la part baixa, no tant a la mitjana i escàs o absent a les cotes superiors. –
- Usos: ha tingut nombroses aplicacions remeieres populars per curar ferides i cicatritzar llagues i per curar o suavitzar els dolors d’una picada de serp. Actualment no s’utilitza. –