Alzina –
És un arbre perennifoli i corpulent, de capçada ampla i ramificada i l’escorça grisa i llisa als exemplars joves però aviat clivellada i d’un bru fosc. Les fulles són simples amb pecíol curt i el limbe molt variable sovint amb dents més o menys destacades i punxoses amb l’anvers glabre i d’un verd fosc i el revers grisenc. Les flors són separades, les masculines agrupades en aments allargassats i groguencs i les femenines solitàries o en grups reduïts. Els fruits són en gra.
- Família: fagàcies –
- Ecologia: viu abundosament als boscos mediterranis temperats on tolera cert nivell de sequera. –
- Rang altitudinal: 90 – 1270 m –
- Abundància al municipi: és molt abundant a la part baixa i mitjana on constitueix alzinars extensos i menys freqüent als vessants superiors on dominen els roures i faigs. –
- Usos: la fusta compacta, dura i pesada de l’alzina fa difícil el seu ús per a fusteria i ebenisteria, tanmateix és molt emprada per a peces que han d’aguantar molta resistència, per a l’obtenció dels raigs i corbes de les rodes de carro, mànecs d’eina i llançadores dels telers de teixir. És la llenya preferida per a les llars de foc i per a l’obtenció de carbó vegetal. Les glans han estat molt emprades per a l’alimentació animal, sobretot per als porcs. –
Galeria d’imatges
