Suro, alzina surera

És un arbre perennifoli, corpulent, sovint amb tronc tortuós i de capçada ampla i poc densa; l’escorça és gruixuda, grisenca, rugosa, clivellada, esponjosa i suberosa. Les fulles són simples, dures, poc dentades o enteres i d’un verd fosc i lluents a l’anvers i grisenques i tomentoses al revers; són més o menys persistents, ja que romanen 11-13 mesos dalt de l’arbre, per la qual cosa, a vegades, al mes de maig les fulles s’esgrogueeixen i cauen, però ben aviat n’apareixen de noves. Les flors són separades, les masculines agrupades en aments groguencs, allargassats i penjants, i les femenines solitàries o en grups reduïts. Els fruit és en gla allargassada que s’insereix per la base en una cúpula amb esquames desiguals.

  • Família: fagàcies
  • Ecologia: viu en terres silícies occidentals mediterrànies, entre les penínsules Ibèrica i Itàlica i el nord d’Àfrica.
  • Rang altitudinal: 70 – 1110 m
  • Abundància al municipi: és abundat a la part baixa, on forma suredes extenses o boscos mixtos amb alzines i pins. és escàs a la part mitjana i absent a la part alta. Actualment tendeix la disminució de la sureda.
  • Usos: ha estat molt planta i afavorit per l’aprofitament del suro. Històricament ha estat molt rendible.

Fitxa a FloraCatalana: Quercus suber L.

mapa_Quercus_suber.png