Escàcia, robínia, falsa acàcia –
És un arbre de 10-25 m, amb capçada ampla, escorça gruixuda amb moltes fissures i branques espinoses. Les fulles són llargues i compostes de 3-12 parells de folíols ovats, enters i obtusos, més un a l’extrem; les estípules han estat transformades en fortes espines de quasi un cm i en els brots joves poden arribar fins als 2 cm. Les flors reunides en raïms axil·lars amples, grans i penjants tenen el calze de forma campanulada, dentat i el tub més llarg que les dents, la corol·la blanca i amb 10 estams, nou de soldats i un de lliure. El llegum de fins a 10 cm de llarga i un d’amplada és comprimit, pèndul i conté fins a 18 granes que són reniformes i de superfície llisa.
- Família: fabàcies o papilionàcies –
- Ecologia: és un arbre exòtic, originari dels Estats Units d’Amèrica, des d’on es va introduir per les múltiples aplicacions. És poc exigent ecològicament, però prefereix indrets amb sòls ± humits en climes no gaire freds ni gaire càlids. –
- Rang altitudinal: 80 – 970 m –
- Abundància al municipi: és força estès a la part baixa i mitjana, però rar o absent a les cotes superiors. –
- Usos: ha tingut nombrosos aprofitaments i usos. Ha estat plantada en talussos, marges, torrents, passeigs, camins i parcs, i s’ha naturalitzat sobretot en fondals i en altres indrets humits. També té aplicacions medicinals diverses i aprofitaments fusters importants; la fusta és pesada, dura i resistent a la humitat del terra. Se n’han fet eines i atuells diversos. –

