Romaní –
És una arbust o mata llenyosa de 0,5-2 m amb branques dretes o a vegades ajagudes i recolzades a terra. Les fulles són linears, de 15-40 mm de longitud, rígides, revolutes, glabres i verdoses per l’anvers i albo-tomentoses pel revers. La inflorescència és en verticil·lastres amb poques flors, que tenen el calze bilabiat, de 3-7 mm, glabre o pilós i amb el llavi superior amb tres dents i l’inferior amb dues, la corol·la bilabiada d’un blau pàl·lid, de 10-12 mm i amb el llavi superior pla, 2 estams amb les anteres formades per una teca, que sobresurten clarament de l’interior de la corol·la, i l’estil recorbat. El romaní floreix tot l’any.
- Sinònim: Salvia rosmarinus Schleid. –
- Família: lamiàcies o labiades –
- Ecologia: viu en les brolles i els matollars mediterranis, on és localment abundant, especialment damunt de roques calcàries. –
- Rang altitudinal: 110 – 440 m –
- Abundància al municipi: és força present a la part baixa, rar a la mitjana i totalment absent a la superior. –
- Usos: té moltes aplicacions remeieres i en la cuina. És estimulant aromàtic, antiàlgic, antiespasmòtic, antibronquític, anticatarral, antihipertensiu, antineumònic, antisèptic, diürètic i colagog, és a dir, que provoca l’evacuació de la bilis. És una planta mel·lífera, es posa en els guisats i s’utilitza per a la ratafia. –
Galeria d’imatges
