Llengua bovina –
És una herba perenne de 0,3-1,5 m, erecta, glabra o pubescent i amb la tija estriada. Les fulles inferiors són amples, ascendents, el·líptiques o oblongues, d’àpex obtús o subagut i amb la base ± cordiforme. La inflorescència té les ramificacions ascendents; les flors s’agrupen en verticil·lastres ± pròxims, els inferiors foliosos. Els pedicels sovint són 2 vegades tan llargs com els tèpals. Els tèpals interns són oblongo-deltoides ± reticulats, amb 1-3(5) dents a cada costat i generalment 1 sol tèpal amb grànul.
- Família: poligonàcies –
- Ecologia: es fa en els herbassars ruderals humits i conreus. –
- Rang altitudinal: 90 – 1000 m –
- Abundància al municipi: es troba gairebé arreu del municipi, però només és força present a la part baixa. A la resta és rar o absent. –
- Usos: és una de les plantes que més molesta als pagesos ja que pot arribar a ser abundant enmig dels sembrats i costa molt d’erradicar. Tanmateix el bestiar se la menja bé, sobretot quan és tendra. En medecina tradicional ha tingut diverses aplicacions, sobretot com a resolutiva i vulnerària. A vegades també es menjava, sobretot cuita amb llegums. –
Com diferenciar-la d’altres espècies semblants? >> fitxa comparativa
Galeria d’imatges
