Card marià, card burral

És un card biennal d’1-2 m, robust, erecte, espinós, verdós i poc ramificat. Té les fulles lluents, les de la base molt grans, dividides i normalment amb nombrosos nervis blancs a l’anvers i amb espines marginals groguenques de 3-8 mm, les superiors més petites i més poc dividides, sense pecíol i auriculades. La inflorescència és en capítol terminal solitari suportat per un peduncle blanquinós i tomentós de fins a 15 cm, amb l’involucre que té bona part de les bràctees mitjanes i inferiors amb un apèndix apical estretament triangular més o menys recorbat i acabat en una forta espina. Les flors són purpúries totes aproximadament de la mateixa mida. Els fruits són en aqueni de 6-8 mm, marronós, normalment amb ratlles longitudinals més fosques i amb papus blanc de 15-20 mm.

  • Família: asteràcies o compostes
  • Ecologia: creix als cardassars amb terres profundes poc seques.
  • Rang altitudinal: 80 – 620 m
  • Abundància al municipi: és ben present a la part baixa, escàs a la mitjana i absent a la superior.
  • Usos: malgrat l’aspecte poc agradable per ser molt espinós, ha tingut nombroses aplicacions remeieres, sobretot les llavors, que estan indicades per la insuficiència hepatobiliar, l’hepatitis aguda i crònica, la cirrosi, les digestions lentes i les intoxicacions. Les arrels, la tija i les fulles s’han emprat per combatre les congestions del fetge.
mapa_Silybum_marianum.png

Galeria d’imatges