Aritxol –
És una liana de 0,2-10 m, dioica, espinosa, glabra, amb rizoma ramificat i tiges estriades, nombroses, ramificades, flexuoses, sovint entortolligades i molt espinoses. Les fulles són alternes i amb pecíol de 0,2-2 cm que porta dos circells estipulars prop de la base; el limbe és cordiforme, rarament lanceolat, agut, rígid lluent i ± espinós. Les inflorescències són axil·lars i/o terminals, de tendència umbel·liforme i amb 5-25 flors amb 6 tèpals, estrets, lliures, blancs, de 2,5-5 mm i disposades sobre un eix flexuós; les flors masculines tenen 6 estams i les flors femenines 6 estaminodis filiformes i un ovari amb 3 estigmes sèssils. El fruit és una baia globulosa vermella (rarament negra) de 5-8 mm.
- Família: esmilacàcies –
- Ecologia: viu als boscos mediterranis esclarissats, en especial en el seus marges i en algunes fondalades no excessivament humides. També creix en pedruscalls i roquisser ombrívols. –
- Rang altitudinal: 90 – 820 m –
- Abundància al municipi: és molt freqüent a la part baixa del municipi, menys a la part mitjana i rar o absent a les cotes superiors. –
- Usos: té pocs aprofitaments, tanmateix és una planta molt molesta per intervenir i transitar pel bosc, ja que en les clarianes dels boscos esclarissats i vores forestals sovint forma cortines denses amb nombrosos arítjols entortolligats que impedeixen moure’s sense esgarrinxar-se. Tradicionalment ha tingut aprofitaments remeiers com a antihipertensiu, antisèptic urinari i diürètic. –
Galeria d’imatges
