Lletsó, lletsó de paret –
És una herba perenne, rarament anual, de 60-80 cm, glabrescent, tendra i fràgil. Té les tiges d’ajagudes a erectes, generalment ramificades, fistuloses, normalment amb pèls glandulífers més abundants a la part superior. Les fulles són dividides en 4-20 lòbuls poc diferents entre ells, de linears-lanceolats a ovats, a vegades dirigits cap a la base de la tija; les caulinars tenen aurícules agudes. Les flors són grogues, totes ligulades i disposades en capítols pedunculats terminals en una o diverses panícules corimbiformes; la base de l’involucre és normalment albo-lanuginós, amb les bràctees verdoses, planes, obtuses amb l’àpex ciliat i reflexes a la fructificació. Els aquenis són brunencs de 2,5-3,5 mm i el papus de 6-8 mm.
- Família: asteràcies o compostes –
- Ecologia: Creix als murs, a la vora dels camins, als erms pedregosos i als prats secs ruderals. –
- Rang altitudinal: 80 – 1080 m –
- Abundància al municipi: És força abundant a la part baixa, no tant a la mitjana i escàs o absent a la superior. –
- Usos: Ha estat menjat a vegades en amanida quan és ben tendre, però menys que els altres lletsons. És un bon menjar pel bestiar i s’ha aplegat pels conills. –
Fitxa a FloraCatalana: Sonchus tenerrimus L.
Galeria d’imatges
