Lletsó, lletsó de paret

És una herba perenne, rarament anual, de 60-80 cm, glabrescent, tendra i fràgil. Té les tiges d’ajagudes a erectes, generalment ramificades, fistuloses, normalment amb pèls glandulífers més abundants a la part superior. Les fulles són dividides en 4-20 lòbuls poc diferents entre ells, de linears-lanceolats a ovats, a vegades dirigits cap a la base de la tija; les caulinars tenen aurícules agudes. Les flors són grogues, totes ligulades i disposades en capítols pedunculats terminals en una o diverses panícules corimbiformes; la base de l’involucre és normalment albo-lanuginós, amb les bràctees verdoses, planes, obtuses amb l’àpex ciliat i reflexes a la fructificació. Els aquenis són brunencs de 2,5-3,5 mm i el papus de 6-8 mm.

  • Família: asteràcies o compostes
  • Ecologia: creix als murs, a la vora dels camins, als erms pedregosos i als prats secs ruderals.
  • Rang altitudinal: 80 – 1080 m
  • Abundància al municipi: és força abundant a la part baixa, no tant a la mitjana i escàs o absent a la superior.
  • Usos: ha estat menjat a vegades en amanida quan és ben tendre, però menys que els altres lletsons. És un bon menjar pel bestiar i s’ha aplegat pels conills.

Com diferenciar-la d’altres espècies semblants? >> fitxa comparativa

mapa_Sonchus_tenerrimus.png

Galeria d’imatges