Farigola –
És una mata de 10-30 cm, llenyosa, flairosa, molt ramificada, erecte o ascendent i pubescent a les branques joves amb pèls molt curts i retrorsos. Les fulles són estretes, de fins a 6,5 mm de longitud, de marge revolut, l’àpex obtús i revers tomentós. Les inflorescències, de 10-15 mm d’amplada, són curtes i en verticil·lastres densos i amb les bràctees més amples que les fulles. Les flors tenen el pedicel pilós, el calze de 3-5 mm i bilabiat amb el llavi superior amb tres dents més o menys iguals, triangulars i poc ciliades o sense cilis; la corol·la, de fins a 5 mm, és blanca o rosada i bilabiada amb el llavi superior recte.
- Família: lamiàcies o labiades –
- Ecologia: viu en els matollars, les timonedes i les pastures amb mates petites, en especial damunt de roca calcària. –
- Rang altitudinal: 100 – 1000 m –
- Abundància al municipi: és present gairebé arreu del municipi. és abundant a la part baixa i vessants inferiors i força freqüent als sectors mitjà i superior, on es localitza sobretot als solells i damunt de sòls prims i rocosos. A les cotes superiors és rar o absent. –
- Usos: ha tingut nombroses aplicacions remeieres i culinàries. És una planta tonificant, aperitiva, digestiva, antisèptica i antiespasmòdica, entre moltes altres virtuts que se li atribueix. –