Ortiga –
És una herba perenne de 0,5-1,5 m, dioica, rarament monoica, i amb tiges simples o poc ramificades. Les fulles són simples, oposades i amb el limbe de 4-15 cm, ovato-lanceolat, d’àpex agut, marge serrat i amb l’anvers pilós amb pèls curts i simples i pèls urticants i el revers cobert de pèls rígids i molt aspres; el pecíol, d’1,5-5 cm, és generalment més curt que la meitat del limbe; els nusos porten 4 estípules lliures, de 6-10 mm, linear-lanceolades i ciliades al marge. Les inflorescències són en raïm, de 2-10 cm, més o menys ramificades, densament pubescents i amb pèls urticants; el periant és compon de 4 peces soldades a la base, les dues internes de les flors femenines són acrescents a la fructificació.
- Família: urticàcies –
- Ecologia: Viu als herbassars ruderals sobre sòls sempre humits i nitrogenats. És especialment abundant allà on hi ha ramats, on pot constituir formacions molt denses. –
- Rang altitudinal: 80 – 1160 m –
- Abundància al municipi: És present a tots els quadrats 1×1 en què s’ha dividit el terme municipal. És especialment abundant en racons propers a les masies i allà per on passa o sojorna el bestiar. –
- Usos: Les ortigues són ben conegudes per la coïssor que provoquen si se’ns clava un pèl urticant que tenen a la tija, les fulles i les inflorescències. El pèl urticant és rígid, amb l’extrem afilat i silicatat, la punta de la qual es trenca amb el fregament i injecta un líquid urticant. Tradicionalment s’ha emprat com antihipertensiva, antiinflamatòria, antisèptica, depurativa, digestiva i vasotònica. S’ha menjat com a verdura. –
Fitxa a FloraCatalana: Urtica dioica L.
Galeria d’imatges
