Gran d’olor
–
És una herba normalment perenne, rarament biennal i excepcionalment anual, de 20-50 cm, ascendent i amb rebrots estèrils a l’època de la florida. Les fulles basals són ± nombroses i amb el limbe de 2-8 mm d’amplada pla i el marge ciliat. La lígula, de fins a 3 mm, és truncada. La inflorescència ordinàriament és oblonga, densa i amb les espiguetes de 7-9 mm amb les glumes desiguals, dues flors estèrils, piloses i una de terminal hermafrodita, el lemma de la flors estèrils aristat i el de la flor fèrtil pot no tenir-ne.
- Família: poàcies –
- Ecologia: creix en prats poc secs i en boscos esclarissats. –
- Rang altitudinal: 100 – 1210 m –
- Abundància al municipi: és força abundant en tot el municipi, excepte en indrets secs. –
- Usos: no es coneix cap ús específic, fora que és apreciada pel bestiar. –
Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora
