Betonica officinalis L.

Betònica –

És una herba perenne de 15-60 cm, erecta, rizomatosa, glabrescent o amb pèls reflexos ± aplicats. Té les tiges simples i poc folioses. Les fulles basals formen una roseta i són peciolades, de limbe dentat i amb l’àpex subobtús; les caulinars són poc nombroses i ± reduïdes. La inflorescència terminal és constituïda per verticil·lastres molt compactes, de vegades amb els inferiors distants; conté dues bràctees estretes i dentades situades a la base de la inflorescència; el calze fa 5-9 mm i té les dents més curtes que el tub, i la corol·la és bilabiada, de 12-18 mm, amb el llavi superior còncau, l’inferior amb 3 lòbuls i el central més gran que els laterals.

• Sinònim: Stachys officinalis (L.) Trevisan –
• Família: lamiàcies –
• Ecologia: viu als boscos caducifolis i als matollars i prats associats. –
• Rang altitudinal: 100 – 1220 m –
• Abundància al municipi: és força present arreu del municipi, excepte damunt de sòls secs. –
• Usos: no se’n coneix aprofitaments, fora de ser pasturada pels ramats. –

Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a ^espaiflora