Lligamà, boixac de camp
–
És una herba anual que creix laxament pel terra, ramificada i pilosa. Les fulles són allargassades amb revers pubescent, enteres o lleugerament dentades i sèssils. Les flors són grogues o una mica carbassa i estan agrupades en capítols solitaris de fins a 2 cm de diàmetre. Les flors exteriors són femenines i porten lígules llargues i amb tres petites dents a la punta. Floreix gairebé tot l’any, però té el seu màxim a final d’hivern i a principi de la primavera. Els fruits són arquejats, a vegades amb bec, i amb agullons al costat extern.
- Família: asteràcies –
- Ecologia: creix als herbassars ruderals, als camps i a les vores de camins en sòls més o menys nitrificats. és propi de les terres mediterrànies i també de territoris veïns. Ha estat introduït en altres indrets del món, de manera que ha esdevingut cosmopolita. A Catalunya es fa als ambients ruderals i en cultius des de la terra baixa mediterrània fins a l’estatge montà. A Riells i Viabrea es localitza sobretot a la part baixa on hi ha més conreus i marges; localment pot constituir poblacions denses. és escassa a la part mitjana i rara als nivells superiors. –
- Rang altitudinal: 80 – 600 m –
- Abundància al municipi: abundant. –
- Usos: ha tingut algun ús medicinal com a desinfectant ocular o antibacterià. Es considera menys eficaç que el boixac de jardí (Calendula officinalis). –
Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora
Galeria d’imatges
