Santaura
–
És una herba anual o biennal de 10-60 cm, erecta i ramificada. Té la tija glabra, generalment fa una roseta basal de fulles obovades i obtuses. Les fulles caulinars, de tendència decreixent de la base a la summitat, són el·líptiques o estretament lanceolades i de contorn enter o a vegades una mica raspós. La inflorescència és en cima corimbiforme amb nombroses flors subsèssils. La corol·la és rosa o purpúria (rarament blanca) amb el calze que arriba com a màxim a ¾ del tub de la corol·la; els segments de la corol·la fan de 5-8 mm de longitud, generalment obtusos, rarament aguts. El fruit és una càpsula ovoide de 7-10 mm de longitud.
- Família: gencianàcies –
- Ecologia: es fa en herbassars poc secs. –
- Rang altitudinal: 90 – 650 m –
- Abundància al municipi: és escassa a la part baixa i mitjana i absent a la superior. –
- Usos: a més de ser menjada pel bestiar ha tingut diverses aplicacions remeieres, com antiinflamatòria intestinal, per fer venir la gana, per fer baixar la febre, purgant i sedant, entre altres. Es cull per a l’elaboració de la ratafia. –
Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora
