Màstec
–
És una herba biennal o perennant de 30-100 cm, erecta, rígida, glabrescent, híspida a la part inferior i amb ramificacions laterals llargues ± patents o ascendents. Les fulles basals són oblongues, irregularment dentades, pinnatífides o pinnatipartides, generalment desaparegudes al temps de la florida; les caulinars mitjanes i superiors són linear-lanceolades. Els capítols, solitaris o en grups de 2-5, són subsèssils, amb 7-12 flors grogues totes ligulades. L’involucre té les bràctees externes molt petites i les 8-10 internes són subiguals i ± linears. Els fruits, de longitud variable, són aquenis costats i muricats a la part superior, amb un bec que ultrapassa l’involucre i el papus blanc de pèls simples.
- Família: asteràcies –
- Ecologia: es fa als herbassars, marges, vores de camins i contreus. –
- Rang altitudinal: 80 – 1010 m –
- Abundància al municipi: és força present arreu del municipi, però menys abundant als vessants superiors. –
- Usos: ha tingut i encara té aplicacions remeieres, sobretot per a curar ferides, i com a depuratiu. Les fulles tendres es mengen en amanides. Són ben menjades pel bestiar. –
Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora
Galeria d’imatges
