Cua de cavall grossa

És una planta perenne de 20-100 cm amb tiges dimorfes. Les tiges estèrils són blanquinoses o d’un verd pàl·lid, fistuloses i amb el conducte central molt ample; les beines són aplicades amb 20 dents o més; les nombroses ramificacions són verdes, agrupades en verticil·lastres, simples, planes i amb beines curtes acabades fent 4 dents. Les tiges fèrtils es desenvolupen abans que les estèrils i són més curtes, fan 6-15 mm de diàmetre, són de color blanc d’ivori amb les beines campanulades d’1,5-4 cm de longitud i 15-35 dents. Les espigues esporangíferes són brunes o rogenques de 3-5 cm o més.

  • Família: equisetàcies
  • Ecologia: es fa en fondalades molt humides, en especial en gatelledes, o en clarianes dels boscos de ribera.
  • Rang altitudinal: 100 – 550 m
  • Abundància al municipi: es troba esparsa a la part baixa i mitjana del municipi, sovint formant petites poblacions denses.
  • Usos: ha tingut diverses aplicacions remeieres, algunes encara actives, com antiàlgic, antisèptic, depuratiu renal i diürètic, entre altres. En general s’empra per les afeccions genitourinàries. En jardineria s’aplica com fertilitzant i per combatre malures. .

Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora

mapa_Equisetum_telmateia.png

Galeria d’imatges