Juniperus communis L.

Ginebre, ginebró –

És un arbret o arbust d’1-6 m, dioic, perennifoli, erecte o més rarament subprostrat. El tronc sol ser ramificat des de la base, els branquillons angulosos i l’escorça gris marronosa i que es desprèn fàcilment en tires longitudinals. Les fulles són patents, en verticils de 3, subulades, glaucescents i amb l’anvers amb una banda blanca el doble ampla que cadascuna de les bandes verdes marginals. Els peus masculins tenen cons solitaris a les axil·les de les fulles i són ovoides o cilíndrics i de color groc rogenc; els femenins porten cons més petits i de color verdós. Els fruits són gàlbuls de 6-10 mm, primer d’un verd clar i quan són madurs d’un negre blavós.

• Família: cupressàcies –
• Ecologia: creix en els matollars, clarianes de bosc i boscos esclarissats, sobretot a la muntanya mitjana. –
• Rang altitudinal: 100 – 1270 m –
• Abundància al municipi: és abundant a la part alta del municipi, més escàs a la mitjana i rar a la inferior. –
• Usos: tradicionalment ha tingut nombrosos aprofitaments. Les branques s’han emprat per a llenya, per a l’elaboració d’estris (escombres, eines), per a llenya i estaques. Però els usos principals han estat els remeiers, sobretot amb l’oli de ginebre que s’obtenia a partir dels fruits, coneguts com a bàlbuls. S’emprava sobretot com anticatarral i antisèptic. –

Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a ^espaiflora