Llorer
–
És un arbre dioic, perennifoli i aromàtic que fa de 5-15 m. L’escorça és grisa i llisa. Les fulles són esparses, coriàcies, lluents, lanceolades amb el contorn enter o lleugerament ondulat i atenuades en un pecíol curt. Les flors es troben agrupades en inflorescències umbel·lars a l’axil·la de les fulles. El periant està format per tèpals lliures blanquinosos, oblongs i caducs. Les flors masculines tenen de 8 a 14 estams i les femenines, 4 estaminodis al voltant del pistil amb l’estil curt, gruixut i l’estigma trígon. El fruit és una baia negra esferoidal lleugerament acuminada d’1-1,5 cm.
- Família: lauràcies –
- Ecologia: és un arbre que ha esdevingut subespontani en molts indrets, en especial als fondals del territori mediterrani marítim, a partir d’exemplars plantats vora de les cases i en jardins. No creix bé a les terres massa seques, com tampoc als territoris molt freds. és un arbre que rebrota amb facilitat. –
- Rang altitudinal: 90 – 780 m –
- Abundància al municipi: és gairebé present arreu del municipi; fins constitueix petites poblacions denses en alguns fondals. –
- Usos: ha estat plantat per a finalitats medicinals i pel seu paper en la cuina per a guisats i rostits, gràcies a un oli essencial que contenen les fulles, que les fa aromàtiques i estimulants. Són destacats els usos ornamentals, simbòlics i religiosos. Té pocs aprofitaments forestals, però és plantat en jardins i per a tanques, a causa del seu aspecte sempre verd, per les fulles verdes persistents i per les nombroses ramificacions des de la soca. –
Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora
Galeria d’imatges
