Menta borda, madrastra

És una herba perenne de 30-80 cm, erecta, estolonífera, ± llenyosa a la base, pilosa amb els pèls en gran part ramificats. Les fulles són oposades, sèssils o subsèssils, amb el contorn dentat i ordinàriament tomentoses, sobretot al revers que tendeix a ésser més pàl·lid. La inflorescència està formada per espigues denses i terminals, oblongues i a vegades interrompudes a la base. Les flors es troben agrupades en verticil·lastres amb les bractèoles lanceolades. El calze fa d’1-2 mm amb les dents ciliades i la corol·la blanquinosa o blavenca de 4-5 mm. Les núcules són ovoides amb la superfície coberta de petites fossetes.

  • Família: lamiàcies
  • Ecologia: creix en jonqueres i herbassars humits.
  • Rang altitudinal: 90 – 990 m
  • Abundància al municipi: és fa arreu d’indrets humits, però no és molt abundant. és rar o absent a la part alta del municipi.
  • Usos: és considera una menta borda, i sovint és anomenada amb aquest nom. és poc aromàtica. S’ha emprat sobretot com antisèptica i antiinflamatòria. A vegades s’empra en l’elaboració de la ratafia, però no és gaire apreciada.

Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora

mapa_Mentha_suaveolens.png

Galeria d’imatges