Herba de sant roc
–
És una herba perenne de 30-60 cm, rizomatosa, d’un verd clar, normalment força ramificada i lanuginoso-tomentosa. Les fulles són ovato-lanceolades, ondulades, subenteres, subsèssils i auriculades; les basals destruïdes al temps de la florida i les superiors amb les aurícules subagudes o anguloses. La inflorescència està formada per nombrosos capítols pedunculats disposats en cima corimbiforme. Les bràctees de l’involucre són linears i piloso-glandulars. Les flors són d’un groc viu, les externes ligulades i les internes tubulars. Els aquenis són subcilíndrics, esparsament pilosos, amb 9-11 costes poc marcades i papus de 14-20 pèls.
- Família: asteràcies –
- Ecologia: creix en sòls humits, en les jonqueres i els herbassars humits. –
- Rang altitudinal: 80 – 450 m –
- Abundància al municipi: és present a la part baixa del municipi, escassa a la mitjana i absent a la superior. –
- Usos: és una planta emprada per a combatre la disenteria. Té propietats antihistamíniques i cardioestimulants. –
Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora
