Herba de sant antoni
–
És una herba perenne de 15-60 cm, erecta, llenyosa a la base, simple o ramificada i ± pilosa. Les fulles inferiors són peciolades amb el limbe amb la nervadura reticulada, estretament lanceolat i el contorn dentat. Les fulles superiors són més petites i sèssils. La inflorescència, laxa, està formada per verticil·lastres de 6-16 flors amb les bràctees semblants a les fulles, progressivament més petites. Tenen el calze de 6-8 mm amb les dents totes semblants, triangulars i acabades en una aresta glabra. La corol·la, d’un groc pàl·lid, fa de 12-13 mm amb el llavi inferior amb unes ratlles longitudinals vermelloses.
- Família: lamiàcies –
- Ecologia: viu als herbassars ± secs. –
- Rang altitudinal: 380 – 800 m –
- Abundància al municipi: es fa a la part mitjana del municipi, a la resta és rar o absent. –
- Usos: ha tingut notables aplicacions remeieres. S’ha emprat per a prevenir la feridura; els noms populars locals són molt explícits: feridora, herba feridora o herba per a la feridura. Però també s’ha utilitzat per a curar els refredats, i com antihipertensiu, antipirètic i depuratiu sanguini. Es fa servir per a l’elaboració de la ratafia. El bestiar se’l menja bé i es collia pels conills. –
Com reconèixer-la i saber-ne més? >>> fitxa a espaiflora
Galeria d’imatges
