Hieracium murorum L.
Herba de l'esparver – Família: asteràcies – Ecologia: – Rang altitudinal: 100 - 1220 m – Abundància al municipi: – Usos: – Galeria d'imatges
Hieracium cordatum Costa
Herba de l'esparver – Família: asteràcies – Ecologia: – Rang altitudinal: 1050 - 1210 m – Abundància al municipi: – Usos: – Galeria d'imatges
Heteropogon contortus (L.) Roem. & Schult.
Albellatge contort – Família: poàcies – Ecologia: – Rang altitudinal: 150 m – Abundància al municipi: – Usos: – Galeria d'imatges
Hesperocyparis arizonica (Greene) Bartel
Xiprer blau – Sinònim: Cupressus arizonica Greene – Família: cupressàcies – Ecologia: – Rang altitudinal: 330 - 360 m – Abundància al municipi: – Usos: – Galeria d'imatges
Herniaria glabra L.
Santaengrana, herba de noé – És una herba anual o perenne de 5-20 cm i, en general, d’un verd clar o verd grogós. Les tiges són reptants, glabres o pubescents, amb les branques divergents. Les fulles són planes, ± oblongues, glabres i rarament ciliades al marge. Les estípules fan d’1-1,5 mm amb el marge ciliat. [...]
Hepatica nobilis Schreb.
Herba fetgera – És una herba perenne de 5-20 cm d’alçada amb el rizoma curt i més o menys pilosa. Totes les fulles neixen a la base de la planta en forma de roseta i són llargament peciolades. El limbe és format per tres lòbuls enters, sovint amb l’anvers tacat de blanc i el revers [...]
Hemerocallis fulva (L.) L.
– Família: asfodelàcies – Ecologia: – Rang altitudinal: 100 m – Abundància al municipi: – Usos: – Galeria d'imatges
Helosciadium nodiflorum (L.) W. D. J. Koch
Creixen bord – És una herba perenne de 10-100 cm, ramificada. La tija és estoloniforme, radicant, fistulosa i estriada. Les fulles són pinnaticompostes, verdes i lluents. Les inferiors, amb 5-15 folíols sèssils, ovato-lanceolats i de contorn dentat; les superiors són més petites, sovint ternades. La Inflorescència conté nombroses umbel·les compostes oposades a les fulles i [...]
Helminthotheca echioides (L.) Holub
Arpell – És una herba anual de 30-100 cm, erecta, ± ramificada i híspida amb pèls ± espinescents i inflats a la base. Les fulles basals són oblongues, subenteres o ± dentades, les caulinars, més petites i cordato-amplexicaules. Forma inflorescències en capítols pedunculats agrupats en una panícula subcorimbosa o espiciforme; les bràctees involucrals internes són [...]
Helleborus viridis L. subsp. occidentalis (Reut.) Schiffn.
El·lèbor verd – És una planta perenne, glabrescent, de rizoma horitzontal i amb nombroses arrels cilíndriques. Normalment té dues fulles grans, dividides amb 7-13 segments lanceolats i de contorn irregularment dentat. La tija, que aviat desapareix i que surt després de les fulles, porta unes bràctees digitades o lobulades a la part superior, amb 2-5 [...]